Les plataformes elevadores han sorgit amb la necessitat de transport vertical, sempre que la civilització humana. La plataforma d'elevació original utilitzava mètodes bàsics de potència com la força de treball, la potència animal i la potència hidràulica per aixecar pes. Abans de la Revolució Industrial, aquests mètodes de potència eren molt utilitzats per dispositius elevadors.
A l’antiga Grècia, Arquimedes va desenvolupar un dispositiu de fixació millorat que funcionava per cordes i politges, que utilitzava cabrestants i palanques per ventar les cordes de muntatge al voltant de la bobina.
El 80 dC, gladiadors i animals salvatges van portar la plataforma d'elevació original a l'alçada de l'arena al Coliseu romà. Els registres medievals inclouen innombrables persones que van aixecar el dispositiu d'elevació i els patrons que proveïen de llocs aïllats. El més famós és la plataforma elevadora del monestir de St. Baram a Grècia. El monestir està situat a la part superior d'una muntanya a uns 61 metres sobre el terra. El polipast utilitza cistelles o xarxes de càrrega per transportar persones i mercaderies amunt i avall.
El 1203, es va instal·lar la plataforma elevadora d’un monestir de la costa francesa mitjançant una enorme roda de rodadura, impulsada per un ruc, i la càrrega es va elevar enrotllant una corda al voltant d’un enorme pilar.
Al segle XVIII, el món va entrar a la primera revolució industrial. Com a potència més còmoda i eficient, la força mecànica va començar a emprar-se àmpliament en les plataformes elevadores. Durant aquest període, el ràpid desenvolupament de la plataforma elevadora va tenir un paper important en el futur desenvolupament de la plataforma elevadora.
